dimarts, de març 27, 2007

EL MERCAT IMMOBILIARI (II)


Espanta.

Ja quan ens varem comprar la casa, patia. Li deia a la MNK que haviem de vendre el pis que teniem i esperar-nos un any. Que els preus caurien i podriem comprar-nos la mateixa casa que volíem sense afegir-hi ni un duro.


Corria l'any 1.999


En aquells moments, els preus de les cases ja eren realment escandalosos, tant que fins i tot, vaig recordar a un pobre venedor d'una agència immobiliaria: que la constitució espanyola (vaja un referent vaig anar a buscar) garanteix una vivenda digna. En això, també ha quedat petita. Però no vull parlar-vos de la Constitucio (no sabria ni per on començar).

Vull explicar-vos que estic molt espantat. Les meves prediccions des de fa molt temps, després de llegir editorials a diferents revistes, i entrevistes a banquers i economistes d'aquí i d'arreu, han sigut sempre força catastròfiques, i mentre anava veient que els preus anaven pujant, jo m'anava posant nervios explicant a qui em volia escoltar que això petaria com al Japó en la crísi especulativa i immobiliaria de finals dels anys vuitanta. I tothom em deia: Es mantindrà, però no baixarà, no veus que el que és més car, és el preu del terreny? I em pregunto: És que el preu del terreny no pot baixar?

El motor de la economia, d'acord que n'hi ha molts, però un de innegable és la construcció que està donant feina a moltíssima gent. Si la desacceleració és gradual, encara ho podrem salvar per que la gent que vagi sobrant del mont de la construccio i les agències immobiliaries es podran anar col·locant.

Els globus, tenen tres formes d'acabar: fent un nus i que es mantingui, deixant desinflar-lo i que rebenti.

Si al globus immobiliari ara hi fem un nus, es mantindrà, la gent que sobri, la anirem col·locant i avui pau i demà glòria. Ens hi hem d'esforçar molt tots, però hi ha un factor que no podem control·lar, ni des de Barcelona ni des de Madrid, que és el preu del diner. Ja no treballem amb les pessetes (la pesseta és la pesseta) ara és el Banc Central Europeu qui decideix el típus d'interes de la moneda dels 12 països que tenim l'Euro. (Bèlgica, Alemanya, Grècia, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Àustria, Portugal i Finlàndia) Si el preu del diner, continua pujant, moltes famílies s'hauran de vendre les cases per no perdre-ho tot, més els immobles que han comprat els inversors que com que ja no puja més el preu de la vivenda, ara se'ls treuran de sobre, més totes les construccions que s'estan acabant de construir que de moment no tenen comprador, estan fent que el preu de la vivenda baixi, o sigui que si el gobern no es posa les piles i busca una sol·lució des d'ara mateix, quan la gent vagi a trucar les portes potser serà massa tard.

Si el deixem desinflar, sobrarà molta més gent de forma molt més ràpida, serà molt més difícil col·locar-los i tindrem greus problemes. Anirem a trucar a la porta de la Moncloa molt abans que en el primer cas i encara estaran menys preparats.

Si rebenta, ja no vull ni pensar-ho.

Reconec, que el meu punt de vista és molt catastrofista. Que no té per que afectar-nos a tots de manera directa, però el que està clar, és que portem deu anys seguits de creixement economic, el mercat intern és molt fort, la gent compra molt (generalment compra a les grans superficies, no a la petita botiga) però aquesta situació anormal, pot fer frenar les compres.

També hem de tenir en compte, que el que compra la gent, és generalment importat, des de la roba fins a les avellanes. Que les empreses catalanes, cada dia tenen més problemes per exportar, per que per postres, no només puja el preu del diner, sino que a sobre també l'Euro cada dia és més fort en front del Dollar americà i la balança econòmica està totalment descompensada.

A més el gobern no fa cap esforç per fer que l'Aeroport del Prat sigui un aeroport de primera, varen fer un AVE Madrid - Sevilla enlloc d'un AVE Port de Barcelona - Europa, i el TGV que connecti Barcelona amb Europa, amb molta sort, el veurem abans del 2020.
Com deien en Llucià Ferrer i en Quim Vila: Diu que l'Ave passarà per Barcelona a 320 Km / hora, per mi massa de pressa, no serem a temps de pujar-hi...

Però no patim, per que en Ronaldinho es quedarà al Barça i guanyarem la Lliga i la Copa del Rei.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici