dimecres, d’agost 13, 2008

un escalenc a l'escala


Ja fa més d’un any que la meva vida ha canviat i puc afirmar sense por a equivocar-me, que ha canviat a millor. Bàsicament, des que fa just-just un any vaig conèixer l’O i us en podria omplir pàgines i pàgines i diria coses precioses, però que no n’heu de fotre res.
No us enganyo, només cal que em mireu la cara. Miro enrere i no veig res que enyori. Potser (quan ja fa gairebé un mes que no els veig) passar més estona amb l’A i la P.
Una de les coses que més m’agraden, però, és el que resa el títol del post d’avui. Torno a ser un escalenc a l’Escala. Vivint una setmana si, una setmana no a Sant Quirze del Vallès i treballant setmana si, setmana també a Sabadell, però molt més del què podia ser-ho en els darrers nou anys, que no podia venir sempre que em venia de gust.
Res, post estúpid i insuls, que no diu res concret ni interessant, però que aprofitant que estic de vacances i mirava el correu, m’he dit: publica alguna cosa, encara que sigui per anar-ne recuperant (a poc a poc) el costum.
Per cert, PUTA MARE el Wi-Fi del Caravel·la.
Salut i Miquel del Roig