Els Meus Avis

Amb la Judith, encara tenim els quare avis vius.
I no només son els nostres avis, sinó que també son els nostres padrins.
Cada Nadal, ens donen el tortell i la rabassa i cada Setmana Santa ens donen la Mona (aquest any la Mona era un bitllet de vint euros o sigui: una rabassa).
Soc perfectament conscient que un dia (relativament pròxim) no hi seran. El dia que caigui el primer, faran com les fitxes de dòmino. Gràcies a Déu (per els avis de l'Escala) i per sort (per els avis de Figueres), només son vells. S'han de cuidar, però encara guarden tots els trucs. Bé la Caterina, pobreta, va tenir un virus fa anys al cervell, però té força memòria encara i és molt trempada, si fos per ella, nosaltres no fariem res, i cuidaria als seus besnets i ens rentaria la roba i la planxaria i ens faria el dinar i els llits, però una cosa és la voluntat i la altra el poder. L'avi Alvino, entre el fumar i el que de petit hagués tingut alguna que altra pulmonia, cada hivern té problemes als pulmons, però van tirant. Els anys no perdonen. Prou feina tenen a cuidar-se d'ells mateixos.
Una cosa si que és veritat. Ens estimen molt.
Quan faltin, els trobarem molt a faltar, és agradable tenir uns fans tan incondicionals, que facis el que facis ho troben bé. I el parlin de tu com el més guapo del món i el més alt i el més benparit, d'entrada fa vergonya, però en el fons, afalaga.
Trobaré a faltar els tortells, mones i rabasses.
L'àvia Rosa, republicana de tota la vida i agnòstica, em parlava de la mort, i li vaig preguntar si no li feia por el tenir tant clar que havia de morir. Em va contestar que gens, que ella ja ho havia fet tot.
Amb l'avi Miquel, parlem molt darrerament, ell és creient i tot i que sovint ja veu que l'esglesia te alguna contradicció entre el que predica i el que fa, creu cegament en el missatge de Jesus, en el cristianisme, més que en la esglesia. Tot i que s'ha ben trobat amb en Mossen Martí.
Espero que la vida em doni la oportunitat (ja no de morir als vuitanta i tants anys o noranta si no moren abans) com a ells, de marxar amb la certesa d'haver-ho fet tot. Que els meus fills siguin grans i haguem parlat molt, els hagi pogut trametre tot el que sé i que crec que els pot servir per afrontar-se a la vida i ser unes bones persones, bons treballadors i responsables.
Em fa por la mort, tot i que pensar que continuaré viu en el cor dels meus fills, de la MNK i dels meus amics, em recomforta.
Trobaré a faltar als meus avis.