Estic una mica així, saps?

És curiós que per dir que no tenim ni puta idea del que ens passa, ho resumim amb un... "estic una mica així, saps?" Ara no et sabria dir quantes vegades he emprat la mateixa frase les darreres setmanes...

A estones estàs bé, a estones el cor et crema, a estones eufòric... és terrible. I ho resumim amb un magnífic... "estem una mica així".

Ahir ho comentàvem amb en Salva, que darrerament tots dos ho estem “una mica així” i exactament per el mateix motiu. L’Amor o la falta d’Amor.

Deia Ruben Blades: si naciste p’a martillo del cielo te caen los clavos... m’agrada pensar que no he nascut per martell... O si?

Dels homes, sóc el que més vegades s'empassega amb la mateixa pedra. Segur. I mira que la tinc vista, i la reconec, i sé que és allà i que no m'hi haig d'acostar... Però m'atreu i jo i m'hi torno a acostar, amb comte de no caure, amb peus de plom, amb els cinc sentits alerta, però quan em sembla que el perill ha passat, abaixo la guardia i ja he begut oli...

Que bonito es el amor... más que nunca en primavera... depende...

Demà faig trenta-quatre anys, i maleïdes siguin les putes ganes que tinc de celebrar-ho...

Però no em feu massa cas... estic una mica així, saps?

Salut!