no hi he estat.

Una de les virtuts que em fascina de nosaltres mateixos és les ganes de participació i de donar opinió. Qualsevol de nosaltres ens veiem com a tertulià de qualsevol programa de televisió o ràdio i pretendríem cobrar per fer-ho.
A les respostes de les enquestes, moltes vegades ens trobem
- Si
- No
- Ns/Nc
En falta SEMPRE una.
- Ns/Sc (No sap / Si contesta)
La gent, sense tenir ni la més remota idea de què se li està preguntant, veu una càmera per el carrer i es llença a ser entrevistat tot i arriscar-se a caure en el pitjor dels ridículs.
Darrerament, he sentit a la radio moltes crítiques a la famosa cúpula que Miquel Barceló ha pintat a la ONU. Gent la equipara a la obra de Miquel Àngel a la Capella Sixtina i gent diu que el seu fill de cinc anys podria fer-ho igual o millor.
Jo, no opinaré sobre una obra que només he vist en fotografies (he buscat per Internet). No opinaré per moltes raons, que van des de que la meva cultura pictòrica és molt limitada (per no dir nul•la) fins a què em fa l’efecte per el què he vist que és una obra que una fotografia és incapaç de copsar.
Si la cúpula de Miquel Barceló es pot comparar a la de Miquel Àngel el temps ho dirà. I si el nen de 5 anys és un artista en potència, també.
Només volia fer-vos reflexionar sobre el molt absurds que som la gent.