El Barça
Tot el camp, ple d'enciam on pasturen vaques...
Aquesta va ser la primera versió del himne del Barça que va cantar l'Arnau. Boníssima.
Que guai el Barça, eh? Més que un club.
I que guapo que és en Ronaldinho i que bé que juga, tant ben pentinat i enjoiat, que bé tot.
Per a qualsevol català, el Barça és motiu d'orgull, més bandera la blaugrana que la senyera. Vas per el món i els dius que ets de Barcelona i tothom et diu ahh!! Barça, Barça... i tot tu t'omples d'orgull i de cop et venen al cap imatges glorioses com el gol d'en Koeman a Wembley, el 5-0 al Madrid, les dues lligues i la copa d'Europa d'en Rijkaard, que guai el Barça...
I això de la Unicef, ja és la cirereta del pastis, si es guai ser del Barça, que no sé si us hi heu fixat, trobo que és molt guai ser del Barça, ara amb la col·laboració amb Unicef, encara millor, per que ens fa ser millor persones a tots: Als sòcis, als simpatitzants, fins i tot els jugadors i socis del Reial Madrid els fa millors, per que si, per que és tan guai el Barça...
La llàstima, però és que després al camp, quan l'arbitre xiula el començament del partit, ens convertim en una mena d'imbècils que ens fotem tota la educació que ens han ensenyat els pares i mestres al cul i canalitzem tota la nostra energia a enlloc d'animar al Barça a cridar en contra del equip contrari i l'arbitre que (tot i que cobren un dineral per jugar) no deixen de ser persones. Però tampoc no passa res, per que com que som del Barça i portem UNICEF al mig de la samarreta, som millors persones.
L'Arnau fa temps que em demana anar a veure un partit del Barça al Camp Nou o al Nou Camp, que no sé mai com es diu... Que li haig d'explicar quan vegi a cent mil energumens esgargamellant-se per fer sentir tota mena de grolleries i improperis als jugadors de l'equip contrari?
Dista tant això dels valors que m'han inculcat els meus pares, avis i entrenadors sobre el significat del esport... És clar que la gent que va al futbol, no es pot comparar al públic que ve a veure jugar a bàsquet, voleibol... però som del Barça i és molt guai. Quins collons...
enviat per oscar.euautosh a la/es
20:29
10 comentaris:
Ara t'escolto!!!
En el meu cas va ser la benzinera del Barça que hi havia a la carretera de Torroella a l'Estartit el que em va fer agafar-li mania al Barça. Si no hagués sigut llavors, seria ara, amb lo de la unicef.
La veritat és que cansa tant de Barça i tant de show-business i tant de Ronaldinho i el nou Maradona i la mare que els va parir a tots.
Però igual som nosaltres els que ho veiem superficialment, i que no ens fixem en l'esperit col.lectiu del país, en la subtil metàfora que és el Barça del poble català, en la càrrega emocional i identitària de la seva samarreta...
1899, neix el club que porto al cor...
De fet, en el meu cas, es pot extrapolar el sentiment cap a tots i cada un dels clubs de jurgol. No et negaré que de tant en tant m'agrada veure un partit i si soc d'algun equip, soc del Barça, però estic a anys llum de ser del Barça com els que son del Barça. No sé si m'entens el sentit de la paraula. Cada cop que sento els titulars (i els suplents) de les notícies esportives, la meva resposta és: - Si, i que? Vull dir que: Gràcies a Deu que les posen al final del TN, per que si per els "periodistes" esportius fos, primer es parlaria del Barça i després que han assassinat a en Pierre Gemaiel. De fet, tornant al Barça, en el Basquet, soc abans de La Penya i del Girona que dels palatrecus aquests, per molt bé que juguin. Del TAU hasta... i Estudiantes.
Un abraso mu enolme de tu amigo que te quiere el oscar euautosh.
doncs mireu, jo què voleu que us digui, això de l'unicef ho trobo patètic i hipòcrita!!! sí, sí, sobretot hipòcrita
Cris
Totalment d'acord Cristina.
Be, que dir, tens tota la rao del mon.
A mi la veritat es que ja fa molts anys que em sembla que la qüestio del futbol esta sobredimensionada. A mes, la sensacio que tinc amb certs aficionats a "l'esport rei" es que s'ho passen molt millor anant en contra d'algu altre que no pas animant al seu equip, i crec que no es pas exclusiu dels seguidors del barça aixo.
La veritat es que sempre he pensat que es la valvula d'escapament de molta gent que en altres ambits de la vida han de ser "respectables" i fer veure que tenen autocontrol. I em sembla bastant patetic, perque no dir-ho.
Doncs, tot s'acaba resumint que el barça és un negoci que saben molt bé com treure'n un bon rendiment. I això de l'Unicef fa nadal i com que d'aquí a un mes ja estarem immersos doncs a vendre la cara més humana del barça. Quins pebrots! com juguen amb l'afició, ara, que , l'afició ja li va bé sentir-se identificada amb quelcom que diuen que fa català.
Carol
No, si al final resultarà que ningú és del Barça...
Seria el colmo de la doble moral...
jordi i oscar els dos ultims comentaris vostres son genials
peti
de totes maneres una persona que no és del barça com jo, ja fa molt de temps que us ho diu tot això de la doble moral del barça i totes aq hòsties.
només hi ha una cosa que els hi interessa: la pasta.
Semblen en Giovanni Ranna aq del barça-farsa.
altre cop en peti
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici