SALVADOR DALÍ I DOMENECH

Aquest cap de setmana, si res no m'ho impedeix, aniré a Port Lligat o a Púbol... o al Teatre Museu.
Fa molts dies que tinc ganes d'anar-hi ja fa com a mínim un any que no he estat dins l'univers del geni i em ve de gust tornar-hi.
De fet, a Púbol, encara no hi he estat, em fa mandra, la Gala no m'ha agradat mai (com si la conegués jo... jeje) és veritat, no era guapa, deuria ésser molt intel·ligent, però a on tothom qui ha escrit sobre ella coincideix, és en que li agradaven tant els Dollars com a en Dalí i que en els darrers anys de la seva vida (els quinze o vint últims) el va tractar molt malament. Inclús algún apuntava que va arrivar a agredir-lo físicament.
De totes maneres ell, se la estimava molt i no sé fins a quin punt és veritat que a darrera hora va decidir que va voler ser enterrat al Teatre-Museu. Hauria estat un final preciós que els haguéssin enterrat junts. De Pel·licula. No sé fins a quin punt hauria perjudicat al Teatre-Museu.
Jo vaig al Teatre-Museu a veure les pintures, no a veure la tomba. En canvi, tinc pendent encara anar a Púbol, cosa que no seria així si hi fossin tots dos enterrats.
Salvador Dalí "Avida Dollars" André Breton el va rebatejar, amb les lletres del seu propi nom, un anagrama, de forma pejorativa i li va sortir el tret per la culata, als Estats Units (vaja uns allà) els va encantar i el va catapultar a l'èxit. Allò i el destrossar dos aparadors a la 5ena avinguda a New York.
El seu lema, era PLUS ULTRA, sempre un pas més enllà.