dilluns, de novembre 13, 2006

Finalment, el gran motiu que em va impedir endinsar-me dins l'univers Dalí, vaig ésser jo mateix. Se'm va brindar la oportunitat de passar tot el matí amb la Judith (la meva germana). Em venia molt de gust estar amb ella, no per res en especial, només per a donar-me el gustàs d'estar amb ella. I així ho vàrem fer. Amb la mainada, vem anar a port ens vàrem embarcar a la barca de l'àvi Albert (el nostre pare que ahir va fer cinquanta vuit anys) a barquejar s'ha dit.
Vàrem parlar de tot i de res, com quan erem adolescents que ho feiem tot (o quasi bé tot) junts.

1 comentaris:

Blogger sombretti ha dit...

Hi ha un grup paraguaià que es diuen Los Fantásticos Cadillacs i tenen una cançó preciosa que es diu C.J., que no significa "Carambes, Judith" sinó "Crecer Juntos"...

13/11/06 18:25  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici