Estic una mica així, saps?
És curiós que per dir que no tenim ni puta idea del que ens passa, ho resumim amb un... "estic una mica així, saps?" Ara no et sabria dir quantes vegades he emprat la mateixa frase les darreres setmanes...
A estones estàs bé, a estones el cor et crema, a estones eufòric... és terrible. I ho resumim amb un magnífic... "estem una mica així".
Ahir ho comentàvem amb en Salva, que darrerament tots dos ho estem “una mica així” i exactament per el mateix motiu. L’Amor o la falta d’Amor.
A estones estàs bé, a estones el cor et crema, a estones eufòric... és terrible. I ho resumim amb un magnífic... "estem una mica així".
Ahir ho comentàvem amb en Salva, que darrerament tots dos ho estem “una mica així” i exactament per el mateix motiu. L’Amor o la falta d’Amor.
Deia Ruben Blades: si naciste p’a martillo del cielo te caen los clavos... m’agrada pensar que no he nascut per martell... O si?
Dels homes, sóc el que més vegades s'empassega amb la mateixa pedra. Segur. I mira que la tinc vista, i la reconec, i sé que és allà i que no m'hi haig d'acostar... Però m'atreu i jo i m'hi torno a acostar, amb comte de no caure, amb peus de plom, amb els cinc sentits alerta, però quan em sembla que el perill ha passat, abaixo la guardia i ja he begut oli...
Que bonito es el amor... más que nunca en primavera... depende...
Demà faig trenta-quatre anys, i maleïdes siguin les putes ganes que tinc de celebrar-ho...
Però no em feu massa cas... estic una mica així, saps?
Salut!
11 comentaris:
Tio, em estat parlant un ratet i no m'has dit res del teu aniversari. Espero que et vagi molt bé i ànims tio, que 34 no en són tants... a més, tens uns collegues que et faràn passar-t'ho d'allò més bé... FIJO!!!!!
Apa tio, feliç borratxera!!! Per cert, lo de la pedra amb la que t'entravanques és una metafora oi? Ja m'ho imaginava! A mi em passa el mateix cada dissabte... aquesta nit no beure! i a la que em despisto ja torna a haver-hi la puta pedra... que si un whisky o dos o tres... i a l'endema quan et lleves, com estas? UNA MICA AIXÍ, no? PUES UN PARELL D'OUS I A CREMAR-HO TOT!!!!!! FELICITATS REI!!!!
IVAN
Hi ha coses pitjors que estar una mica així... imagina't estar fatal!!
feuicitats btw mai m'enrecordo... ja m'ho perdonaràs, no?
abrassus
Senyor Della Sombra, és clar, que "estar una mica així" és un eufemisme.
i també és clar que ni t'haig de perdonar res ni vos no us heu de disculpar.
sempre vostre: the tall and non gipsy man (traducció literal a: eu payo autosh)
Ivan,
Gràcies.
Moltíssimes felicitats!!! Esperava veure't dissabte per felicitar-te, però no va ser així. Disculpa'm pel meu retard. Petons
Carol
Moltes gràcies Carol.
Felicitats !!! ..tingues una cosa clara: ..no miris en darrere ni per agafar empenta...La vida és imprevisible , recorda el millor, i disfruta pendó!!
Petonets.
Hola Berta, gràcies 1000.
Pendó!? Jo? Que t'ho fa pensar? Si faig una cara de bon nen que no puc amb mi mateix.
Gràcies també per el consell.
Cara de bon nen ...siiiii...i què més??
I segueixo pensant...que ets un pendó amb cara de bon nen...jijiji...
Una abraçada.
Moltes FELICITATS!!!! sempre vaig tard....
A mi m'ha servit "VIU LA VIDA SEGONS LES SENYALS DEL PRESENT".
Petons
Fins aviat
preberite celoten blog, kar dober
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici