bueno... potser el que dic és obvi, ja m'ho sabreu dir.
Eo, que m’he estat rellegint el post, i en algun moment sembla que idolatri el model o el sistema xinès. Res més lluny de la veritat.
Em resulta curiós i el vaig coneixent (d’alguna mena de manera) per qüestions de feina, només dir que son un model més a observar (més que un model a seguir).
Dit això, quedo com més tranquil, hasta.
Llavors, sobre la debilitat del sistema capitalista; dir que el fet que països estendards del model capitalista estiguin nacionalitzant bancs, és un gran indicador que el model econòmic mundial és un frau.
Ergo; si el comunisme es va enfonsar i és una punta d’una corda, el neoliberalisme n’és l’altra. Potser un punt entremig seria la solució momentània, mentre trobem un nou model de gestió social.
enviat per oscar.euautosh a la/es
0:06
2 comentaris:
Bona reflexió, és inequívoc que no existeix un model de gestió social (per dir-ne d'alguna manera) que ens doni la veritat d'allò que volem per a viure amb les circumstàncies socials més justes. Un dia el mur va caure i amb ell, moltes utopies i falses alarmes. abans però, existia una concepció del món en clau de política socialista, marxista, comunista (en el fons)... avui, encara es mantenen els paràmetres i hi ha qui conviu amb la veritat que existeix una transformació social eficient i necessaria.
T'ho he dit més d'un cop, hi ha moltes maneres d'entendre ('t) i formar part d'una certa ideologia política. Cada una d'elles, és necessaria en la seva mesura.
la solució momentània... tinc una proposta: la consciència i la voluntat de transformació. la lluita constant.
estic segura que la raó serà l'arma.
una abraçada!
Sips, el tenim al Partizano i a casa. Jo ja me l'he llegit així que, quan et vingui de gust pots entrar a la meua habitació i tot teu. Serà un plaer compartir opinions :)
Que tingui un bon matí de dilluns!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici