NI DÉU, NI PÀTRIA, NI BARÇA

BONA NIT A TOTHOM.

Avui, vinguent cap a casa, m'he dit: Calla!!! Ja t'en recordes que tens un bloc?

Carai, doncs si, em vaig empadronar i tota la colla, o gairebé, ens vam reunir a l'Escalenc (que ben trobat) a fer un sopar de germanor i celebrar-ho. (això per fer referència al darrer post)

M'haig de comfessar: I és que estic de puta mare, d'ençà que som s'estiu, gairebé no recordava, el què és viure tranquil.

Aquest estiu, vaig conèixer l'Ona, personatge preciós en cos i ànima, que va apareixer gairebé per accident i amb qui vaig començar un flirt d'estiu. Aquest (flirt d'estiu), s'ha convertit en una història increïble que està durant inexplicàblement i que (crec que per part dels dos) no té data per ésser acabada. Tot i que ambdós som conscients que en qualsevol moment pot morir, degut a la diferència d'edat (ella en té 64) i la seva posició social benestant. Tothom es pensa que només la vull per els calers... és el què té ésser un Playboy... Mercè, Mercè amb tu sempre és nit d'estiu...

A la feina tot va bé i esperem que així segueixi.

Continuo jugant a bàsquet amb el CB Cinclaus (filial del CB L'Escala) Si tot va bé, esperem que si, aquest any, potser acabo guanyant (per primera vegada a la vida) una lliga, però està resultant tant terriblement fàcil que no tindrà cap mèrit.

- Tu, quants partits heu jugat?

- Disset

- I quants dius que n'heu guanyat?

- Disset tu... pim pam.

Conyes a part i tenint clar que tots els rivals es mereixen un (cert) respecte, com a persones humanes que son, està siguent realment fàcil.

De moment em sembla que ja ho deixo per avui, m'hauria de proposar escriure més sovint, ho sé, procuraré fer-ho (no prometo res).

Si algú es pregunta per què el títol del post d'avui, son dues les raons: Primera, que no volia parlar de cap dels tres temes i em sembla que ho he acomplert i segona, surt d'una samarreta que té el meu gran amic Sombretti della Sombra, que trobo senzillament genial i que, per irreberent, m'encanta.

Salut i rumba