dilluns, de novembre 10, 2008

avui un pensament (encertat o no, no ho sé)

Acabo de descobrir a un personatge que es diu Juan Belda (si! Tot just ara… què passa?) m’agrada la seva música, si no la coneixeu, busqueu-la.
Que guai l’Obama, fa? No, no va en el sentit... que guai el Barça... o una mica si... és que estic pensant que molta gent de tot el mon ens hem engrescat molt amb l’Obama i el veiem i a estones ens el creiem. En el fons, sabem que no deixa de ser una titella davant dels poders fàctics i qui no n’és conscient, és un il•lús.
Per tant, ara ens hem de preparar per a la primera desil•lusió; que, desenganyem-nos, ens la donarà.
Espero, però, que siguin poques desil•lusions entre moltes bones notícies. Us imagineu que nacionalitzés la FED? Que lluités descaradament a favor del desarmament? Però no la prohibició del us d’armes particulars dins els EUA, sinó a favor del desarmament mundial. I que totes les fortunes que es gasten els exèrcits es destinessin a sanitat??? A procurar proveir de sistemes de emmagatzemament, potabilització i distribució d’aigua a l’Àfrica??? A les relacions diplomàtiques entre Israel i Palestina, Hutus i Tutsis, Àrabs i Cristians, Esquenapelats i Lladreburros? Bé... a ulls de molts vosaltres, tot el què he escrit, és utopia, però; fem que les coses passin... sense pressa, però encaminem-nos-hi.

0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici