Eo, que m’he estat rellegint el post, i en algun moment sembla que idolatri el model o el sistema xinès. Res més lluny de la veritat.
Em resulta curiós i el vaig coneixent (d’alguna mena de manera) per qüestions de feina, només dir que son un model més a observar (més que un model a seguir).
Dit això, quedo com més tranquil, hasta.
Llavors, sobre la debilitat del sistema capitalista; dir que el fet que països estendards del model capitalista estiguin nacionalitzant bancs, és un gran indicador que el model econòmic mundial és un frau.
Ergo; si el comunisme es va enfonsar i és una punta d’una corda, el neoliberalisme n’és l’altra. Potser un punt entremig seria la solució momentània, mentre trobem un nou model de gestió social.
Bona reflexió, és inequívoc que no existeix un model de gestió social (per dir-ne d'alguna manera) que ens doni la veritat d'allò que volem per a viure amb les circumstàncies socials més justes. Un dia el mur va caure i amb ell, moltes utopies i falses alarmes. abans però, existia una concepció del món en clau de política socialista, marxista, comunista (en el fons)... avui, encara es mantenen els paràmetres i hi ha qui conviu amb la veritat que existeix una transformació social eficient i necessaria.
ResponEliminaT'ho he dit més d'un cop, hi ha moltes maneres d'entendre ('t) i formar part d'una certa ideologia política. Cada una d'elles, és necessaria en la seva mesura.
la solució momentània... tinc una proposta: la consciència i la voluntat de transformació. la lluita constant.
estic segura que la raó serà l'arma.
una abraçada!
Sips, el tenim al Partizano i a casa. Jo ja me l'he llegit així que, quan et vingui de gust pots entrar a la meua habitació i tot teu. Serà un plaer compartir opinions :)
ResponEliminaQue tingui un bon matí de dilluns!