Qualsevol nit pot sortir el sol

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR


És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

J.V.FOIX

i que no tinc ganes d'anar a votar...

AVE, Alta Velocitat Espanyolitzadora

Tinc la solució contra el bipartidisme

Aquests son només dos exemples que reflexen prou fidelment que el què passa per el meu cap i el meu cor és a anys llums de la feina dels nostres simpàtics incompetents.

Ocupan el centro de la pista de un circo de vanidad e incertidumbres...

caminante no hay camino

Antonio Machado
Caminante no hay camino

Todo pasa y todo queda,

pero lo nuestro es pasar,

pasar haciendo caminos,

caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los hombres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse

de sol y grana, volar

bajo el cielo azul, temblar

súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

cuando de nada nos sirve rezar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

jo sé com arreglar el món: no m'escolteu.

En referència amb la protesta dels periodistes contra els còmputs de temps imposats per informar sobre cada partit en funció de la seva representació; que ens diuen, mira si n’estem d’emprenyats que no signem les nostres cròniques.
Molt bé!!!
Quants anys fa que dura aquesta tonteria?
I quants anys més durarà?
Solució: no s’informa de política fins que no es derogui aquesta llei que no hi esteu d’acord.
A canvi, poseu acudits de l’Eugenio (que fet i fotut son igual de rigorosos que la feina d’aquests ximplets que es barallen per gestionar-nos la vida) al cap de quatre dies, ja es posaran en contacte amb vosaltres per a parlar sobre la modificació de la llei. No veure’s a la tele, els produirà un mal de ventre prou gran com per empassar-se l’orgull i baixar del burro... o no.
Jo què sé... no soc pas mestre jo.

Coca-Cola o Pepsi?

Que trist que ja no hi hagi diferència a la hora de promocionar a algú en la seva carrera cap a la presidència d’un país amb promocionar la venda d’una beguda refrescant.

He triat Coca-Cola per que és el color dels Sociates i Pepsi, per que el blau és el dels fatxes.

La faixa, ole ole i ole, la faixa està de rebaixa, ole i ole i ole no se’ls veu gaire optimistes a aquells fabricants de faixes altrament dits feixistes.

Bé, molta sort i que perdi el pitjor.

NI DÉU, NI PÀTRIA, NI BARÇA

BONA NIT A TOTHOM.

Avui, vinguent cap a casa, m'he dit: Calla!!! Ja t'en recordes que tens un bloc?

Carai, doncs si, em vaig empadronar i tota la colla, o gairebé, ens vam reunir a l'Escalenc (que ben trobat) a fer un sopar de germanor i celebrar-ho. (això per fer referència al darrer post)

M'haig de comfessar: I és que estic de puta mare, d'ençà que som s'estiu, gairebé no recordava, el què és viure tranquil.

Aquest estiu, vaig conèixer l'Ona, personatge preciós en cos i ànima, que va apareixer gairebé per accident i amb qui vaig començar un flirt d'estiu. Aquest (flirt d'estiu), s'ha convertit en una història increïble que està durant inexplicàblement i que (crec que per part dels dos) no té data per ésser acabada. Tot i que ambdós som conscients que en qualsevol moment pot morir, degut a la diferència d'edat (ella en té 64) i la seva posició social benestant. Tothom es pensa que només la vull per els calers... és el què té ésser un Playboy... Mercè, Mercè amb tu sempre és nit d'estiu...

A la feina tot va bé i esperem que així segueixi.

Continuo jugant a bàsquet amb el CB Cinclaus (filial del CB L'Escala) Si tot va bé, esperem que si, aquest any, potser acabo guanyant (per primera vegada a la vida) una lliga, però està resultant tant terriblement fàcil que no tindrà cap mèrit.

- Tu, quants partits heu jugat?

- Disset

- I quants dius que n'heu guanyat?

- Disset tu... pim pam.

Conyes a part i tenint clar que tots els rivals es mereixen un (cert) respecte, com a persones humanes que son, està siguent realment fàcil.

De moment em sembla que ja ho deixo per avui, m'hauria de proposar escriure més sovint, ho sé, procuraré fer-ho (no prometo res).

Si algú es pregunta per què el títol del post d'avui, son dues les raons: Primera, que no volia parlar de cap dels tres temes i em sembla que ho he acomplert i segona, surt d'una samarreta que té el meu gran amic Sombretti della Sombra, que trobo senzillament genial i que, per irreberent, m'encanta.

Salut i rumba