CRETINITZACIÓ

Bona tarda,
Ja fa dies que m'aguanto, però ja no puc més.
La putrefacció ha arribat definitivament a la política catalana.
Quin ridícul, quina vergonya, quina manera de perdre el temps.
M'estendria, però no em portaria enlloc i em faria perdre més el temps. Passo.
QUINA RÀBIA!!!

Ja tenia raó en Pedro Ruiz quan referint-se als polítics (esos cómicos) deia: Ocupan el centro de la pista de un circo de vanidad e incertidumbres...

Amb tot el respecte al Circ, aquesta gent estan arribant a límits insospitats del encara més difícil, sempre amb una facilitat exasperant i amb aquella cara de: "yo solo" com deia en Tortell Poltrona.

Senyors meus, de moment heu aconseguit sumar un vot a la abstenció. Espero que amb aquesta tonteria que porteu a sobre, no aconseguiu fer-me migrar.

I encara el senyor Guinart, va publicant: Presenta't a les eleccions!!!

Amb quins colors? o el que és més gros: amb quina cara? amb quina vergonya?

Quins collons!!! I tot això ho feu per nosaltres? Doncs per mi, us podeu quedar a casa, i amb les manetes quietetes que les vostres dones us ho agraïran.

Us he acabat posant a tots al mateix sac, ho sento, però sé que tard o aviat m'acabareu decebent. Potser d'aquesta manera no i us haig d'acabar demanant perdó, però ho dubto, a més vosaltres també teniu aquesta manera de fer, sempre acabem pagant justos per pecadors.

Salut,

EL MERCAT IMMOBILIARI (II)

Espanta.

Ja quan ens varem comprar la casa, patia. Li deia a la MNK que haviem de vendre el pis que teniem i esperar-nos un any. Que els preus caurien i podriem comprar-nos la mateixa casa que volíem sense afegir-hi ni un duro.

Corria l'any 1.999

En aquells moments, els preus de les cases ja eren realment escandalosos, tant que fins i tot, vaig recordar a un pobre venedor d'una agència immobiliaria: que la constitució espanyola (vaja un referent vaig anar a buscar) garanteix una vivenda digna. En això, també ha quedat petita. Però no vull parlar-vos de la Constitucio (no sabria ni per on començar).

Vull explicar-vos que estic molt espantat. Les meves prediccions des de fa molt temps, després de llegir editorials a diferents revistes, i entrevistes a banquers i economistes d'aquí i d'arreu, han sigut sempre força catastròfiques, i mentre anava veient que els preus anaven pujant, jo m'anava posant nervios explicant a qui em volia escoltar que això petaria com al Japó en la crísi especulativa i immobiliaria de finals dels anys vuitanta. I tothom em deia: Es mantindrà, però no baixarà, no veus que el que és més car, és el preu del terreny? I em pregunto: És que el preu del terreny no pot baixar?

El motor de la economia, d'acord que n'hi ha molts, però un de innegable és la construcció que està donant feina a moltíssima gent. Si la desacceleració és gradual, encara ho podrem salvar per que la gent que vagi sobrant del mont de la construccio i les agències immobiliaries es podran anar col·locant.

Els globus, tenen tres formes d'acabar: fent un nus i que es mantingui, deixant desinflar-lo i que rebenti.

Si al globus immobiliari ara hi fem un nus, es mantindrà, la gent que sobri, la anirem col·locant i avui pau i demà glòria. Ens hi hem d'esforçar molt tots, però hi ha un factor que no podem control·lar, ni des de Barcelona ni des de Madrid, que és el preu del diner. Ja no treballem amb les pessetes (la pesseta és la pesseta) ara és el Banc Central Europeu qui decideix el típus d'interes de la moneda dels 12 països que tenim l'Euro. (Bèlgica, Alemanya, Grècia, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Àustria, Portugal i Finlàndia) Si el preu del diner, continua pujant, moltes famílies s'hauran de vendre les cases per no perdre-ho tot, més els immobles que han comprat els inversors que com que ja no puja més el preu de la vivenda, ara se'ls treuran de sobre, més totes les construccions que s'estan acabant de construir que de moment no tenen comprador, estan fent que el preu de la vivenda baixi, o sigui que si el gobern no es posa les piles i busca una sol·lució des d'ara mateix, quan la gent vagi a trucar les portes potser serà massa tard.

Si el deixem desinflar, sobrarà molta més gent de forma molt més ràpida, serà molt més difícil col·locar-los i tindrem greus problemes. Anirem a trucar a la porta de la Moncloa molt abans que en el primer cas i encara estaran menys preparats.

Si rebenta, ja no vull ni pensar-ho.

Reconec, que el meu punt de vista és molt catastrofista. Que no té per que afectar-nos a tots de manera directa, però el que està clar, és que portem deu anys seguits de creixement economic, el mercat intern és molt fort, la gent compra molt (generalment compra a les grans superficies, no a la petita botiga) però aquesta situació anormal, pot fer frenar les compres.

També hem de tenir en compte, que el que compra la gent, és generalment importat, des de la roba fins a les avellanes. Que les empreses catalanes, cada dia tenen més problemes per exportar, per que per postres, no només puja el preu del diner, sino que a sobre també l'Euro cada dia és més fort en front del Dollar americà i la balança econòmica està totalment descompensada.

A més el gobern no fa cap esforç per fer que l'Aeroport del Prat sigui un aeroport de primera, varen fer un AVE Madrid - Sevilla enlloc d'un AVE Port de Barcelona - Europa, i el TGV que connecti Barcelona amb Europa, amb molta sort, el veurem abans del 2020.

Com deien en Llucià Ferrer i en Quim Vila: Diu que l'Ave passarà per Barcelona a 320 Km / hora, per mi massa de pressa, no serem a temps de pujar-hi...

Però no patim, per que en Ronaldinho es quedarà al Barça i guanyarem la Lliga i la Copa del Rei.

L'Arnau va fer 6 anys la Paula 4 i hem comprat un gos.

Hola a tothom,

He arribat a casa amb el ferm proposit de fer una publicació ben xula sobre les festes d'aniversari dels nens i presentar-vos a en Llamp, però entre pitos i flautes, mirar correus, descarregar les fotos, etc... el temps se'm ha fotut a sobre i encara no he dinat.

De moment publico això i a veure si un dia d'aquests amb més temps arreglo una publicació ben xula.

Salut i rumba!!!

això és ballar i el demés son tonteries!!!

Porto dies al·lucinat amb aquest personatge.
Penso quan tenia setze o disset anys i anava a Fata els diumenges a la tarda, que ens creiem vanguardistes en això del ballar. Erem els amos. Clar que mai no haviem vist ballar a aquest nen.

El mercat immobiliari.

NO BAIXARAN ELS PREUS!!! MAI!!! ÉS IMPOSSIBLE!!! S'ESTANCARAN, PERÒ BAIXAR, NO BAIXARAN!!!

I va, i resulta que als Estats Units, les hipotèques d'alt risc, no s'estan pagant, estan fent que els bancs que donen aquest típus d'hipotèca, estiguin en risc serios d'haver de tancar. Això de retruc, afecta al IBEX 35, que ha passat de dilluns estar per sobre dels 14.000 punts a tancar ahir als 13.602.

També ens expliquen que a Marbella, degut al cas Malaya, el capital estranger que comprava el 70% de les vivendes, han passat a ser el 30%, per que la inestabilitat política de la zona, no els dona confiança, però el capital espanyol, no pot compensar la baixada de la inversió estrangera, la qual cosa fa, que les promocions que fa uns mesos es venien en poques setmanes, ara estiguin tardant prop d'un any en ser venudes. Però els propietaris, es resisteixen a rebaixar els preus.

De moment sembla que qui em diu que els preus de les cases no baixaran, tenen raó, però temps al temps.

Fa poc, en Marc Teixidor, em deia que feia dos mesos que a l'Estartit, no s'havia venut ni un sol pis en dos mesos. Clar que era ple hivern i en aquells dies la cosa afluixa molt, la meva tia, la Carme Massafont, que té una agència immobiliaria a l'Escala, coincidia en el pessimisme. Fa dies que no parlem del tema i suposo que alguna casa o pis s'haurà venut a l'Estartit (Marc, ja m'ho confirmaràs).

El cas, és que moltes empreses (deixant de costat als bancs) tenen seriosos problemes per obrir cada dia, moltes altres no, també s'ha de dir, però entre que pujen els típus d'interès, els sous, pujen en la majoria de casos l'IPC si no és que s'han hagut de congelar, moltes empreses tanquen o fan reestructuració de personal, a poc a poc, anirem veient com la gent no pot fer front als pagaments de les seves hipotèques i per no enganxar-s'hi els dits, decidiran vendre.

A mida que vagi passant el temps i vegin que han de seguir pagant la hipotèca i el pis no es ven, aniran abaixant les seves aspiracions i encara que es vengui per sota del preu de mercat si aconsegueixen vendre'l una mica per sobre del que els va costar al seu dia, ja es podran donar per satisfets i si continua passant el temps i el venen per el que el tenen hipotecat, xauxa.

Això els que tenen necessitat de vendre, però els qui han comprat per invertir, son gent que estan acostumats a perdre, per que estan acostumats a invertir en borsa, sàben que hi ha aquest risc. A aquests, si van comprar fa deu anys a 50 i el preu de mercat està a 120, si necessiten la pasta, per que s'oloren que invertir avui en unes accions els donarà més rendiment, vendran per 90 i quedaràn tan amples.

I finalment, hi ha veus que diuen que hi ha immobiliaries a Sabadell que tenen promocions senceres, de les quals, no n'han venut ni un sol pis. Tot l'edifici està hipotecat i la hipoteca, la paguen ells cada mes, no trigaran gaire en rebaixar els preus. Aquesta informació, no sé si és veritat o una legenda urbana, però no m'estranyaria.

Amb tot, al·lucinaré, si els preus no acaben baixant, Déu no ho vulgui.

Salut,

'Spanische Polarisierung'

Si no us heu llegit l'article de referència que firma l'encara Molt Honorable senyor Jordi Pujol, crec que val realment la pena.
No és veu gaire sovint que un polític fàci autocrítica, però clar, éll ja no és polític, si més no de primera línia.
Salut,

GEOMETRIA VARIABLE

Ahir, estava mirant LOS HOMBRES DE PACO i en un moment d'anuncis, vaig fer zapping i vaig caure al programa de referència.

Tenien de convidats a:

Enric Juliana, sots-director i delegat a Madrid de La Vanguardia, Gorka Landáburu, director de Cambio 16 i víctima d’ETA, Eduardo San Martín, sots-director d’ABC, Fernando González Urbaneja, president de la FAPE (Federación Española de Asociaciones de la Prensa), Milagros Pérez Oliva, periodista de El País.

Debatíen sobre si era evitable la crispació.

Em varen atrapar en un debat com Deu mana, a on es respectaven els torns de paraula, parlant molt intel·ligentment i erudita.

Tot el meu respecte, cap al presentador / moderador del programa (Joan Tàpia) i als convidats.

Jo, de gran, vull ser com ells.

Salut,

Gato Pérez.

Atalaya prodigiosa desde la que puedo ver los momentos olvidados que me han hecho como soy, ya que tu aire me alimenta tengo que reconocer que cuando estoy más perdido me devuelves a mi ser. Selva de ángeles y de agua nos supiste convencer a paseantes comodones faltos de imaginación. La ciudad te dio la espalda, se la dio también al mar, y enterrándose en sus calles se negaba a respirar. Tan hermosa y tan salvaje, tan difícil de acceder, un camino con tres fuentes te atraviesa cara al mar una ruta hacia poniente busca el sol continental, en un suburbio adormecido que ruge con ferocidad. Reconozco esos lugares fieles fotos del ayer, una película estupenda que pocos han venido a ver: nadie cree ya en los poderes que emanaban de tu piel, en merenderos milagrosos de otro tiempo y otra sed. Toda llena de sorpresas, qué admirable descubrir los senderos de pizarra que iluminan tu jardín asomándome al vacío sintonicé al recordar que ya el abuelo americano había corrido este lugar. En tu cumbre reproduces, con enorme exactitud, los rincones de mil sueños que jamás pude olvidar, el tranvía color cielo subirá sin rechinar, hasta que se oxide el tiempo en el pie del funicular.

L'Onclo me'l va descobrir i l'he fet meu.

witaxo

http://www.loquillo.com/videoclips/